diumenge, 27 de maig del 2012

MARXA POPULAR SANT ROC-VILABLAREIX

Marcant quàdriceps
Els "pocs" que seguiu aquest blog, ja sabeu que no em treguin la sortida amb bici dels dissabtes al matí. I, ahir, no podia fallar amb el dia tan bonic que va fer.
A més, la companyia va ser de luxe.
Com sempre, Xevi, els nostres 100 km ...

MARXA POPULAR SANT ROC-VILABLAREIX:
Quina marxa més maca i sobretot quin circuit tant divertit.
Un 10 de marxa, de veritat que feia temps que no disfrutava tant d'una cursa amb uns paissatges tant preciosos i que els tenim al costat de Girona ...
Això sí, un circuit que posa la gent al seu lloc, a mi m'hi ha posat ràpid. He vist que em falta velocitat i saber patir més en cursa, i ho he vist en aquesta marxa, crec que he de fer una reflexió sobre els meus entrenos, molt de volum però qualitat 0...
EN TOTAL ELS 10KM: UN TEMPS DE 45:32


Els de sempre


4 comentaris:

MIGUEL ANGEL ha dit...

molt maca la cursa i rapida..estas hecho un toro pero la edad no ems perdona..pero encara tenin corda..ens veiem..a tope la proxima

Ironxevi ha dit...

i tant... que no faltin els 100kms dels dissabtes.. uffff, fa tant que no en faig 100, crec que des de el IM de Zurich al 2006 :(
Fer qualitat cada cop costa més, doneu-me kilòmetres al meu ritme...

Joan ha dit...

Jo míster vaig començar a correr tard, molt tard, als 35anys.
Evidentment lo meu és cercar per damunt de tot la resistència i disfrutar al màxim de les maratons i les mitjes.
El temps és el de menys, els anys ens pesen.
Però ningu no podra dir que no estem fets uns toros.
Els pares dels meus nens foten una panxa que no poden ni caminar.

Joan ha dit...

Jo míster vaig començar a correr tard, molt tard, als 35anys.
Evidentment lo meu és cercar per damunt de tot la resistència i disfrutar al màxim de les maratons i les mitjes.
El temps és el de menys, els anys ens pesen.
Però ningu no podra dir que no estem fets uns toros.
Els pares dels meus nens foten una panxa que no poden ni caminar.