Avui em perdonareu, però escriuré en "morse".La gent més propera ja sap de què escric .
Avui he pujat a la seva muntanya màgica, al Santuari que em va ensenyar, que em va fer estimar i respectar.
Estem fent l'Ironman particutar més dura que la meva famíla està intentant guanyar.
Cursa maca i emotiva per tot lo que ens està passant, per ell he corregut, i el meu esforç no té res a veure amb l'esforç que està fent ell.
EN TOTAL : 45:53 POSICIO 29 A LA GENERAL
Sense voler a la foto 3 amics de diferents etapes de la meva vida ...
Amb en Carles Alonso fent la cervesa.
Els pros ja no estem per tonteries i baixem amb cotxe. 
2 comentaris:
És un honor que la seva muntanya màgica també sigui la meva, jo també me l'estimo, aquesta muntanya, i és un plaer compartir-la amb tant bons amics. Força Dani, estem amb tu i la famili.
Una abraçada ben forta
estas molt fort dani..continua aixi..em vares deixar clavat..ets una maquina...a veure si ens veiem en Roses o Gavarres...Saludo
Publica un comentari a l'entrada