Abans de fer una petita crònica de la prova, vull recordar els tres dies que no se m'oblidaran mai, l'arribada al poble, anar a buscar el dorsal amb la semarreta de la marato de l'Escala (el poble de la meva família), els nervis del divendres nit, l'olor a neopré a les 7 del matí, els ànims d'en Ricard, la Gemma i la Marta, tant a la sortida com a la arribada, els arrossars, el "putu vent", el maillot del Banyoles, el mono de tri Girona-Costa Brava pel tram de córrer, els ànims de la gent, el sopar del dissabte sabent que tenia la feina feta, en el que portava una semarreta que la Martina i Gemma em van regalar i que tots tres la portàvem igual amb el lema:"GO GO PAPI GO", l'arribada d'en Juan amb L'Aran, els ànims durant 11:30 de les meves princeses, el polo que portava el diumenge de la marató de Sevilla, el sol del mes de maig i la paella del diumenge, doncs amb tot això, i alguna cosa més que em deixo segur, em quedo, la resta a qui no li agradi dos feines té.
7 comentaris:
impresionante Dani,mas que perfecto, le habeis podido al "putu vent", y ademas veo que estuvisteis en el mismo hotel que yo en el 2007..FELICITATS
Hostia, hostia, hostia.... quina canya!!!!!
Em sento orgullós.....Collons!!!! quin tio, ets la pera llimonera....estic content i molt, per tu...eh!!! sense maripilades....
Enhorabona!!! ostia!!!!
Ets una machine ....! i punto..!
Quim
Que dir-te Dani, sense paraules... moltes felicitats, i benvingut al club dels IM Finishers. T'ho mereixes, tu, i tota la tri-famili.
Felicitats Dani, ets un crac, una maquina,
saluttttttttttttttt
Moltes felicitats finisher!
Una abraçada ben forta per tu i els teus.
No hi ha qui el pari....!!!!!
David Morillo
Publica un comentari a l'entrada