Molt emotiva ja que és la primera que faig sense el meu pare, que en pau descansi, ja que era la seva muntanya "màgica".
Sobre la cursa: l'organització ha variat una mica el circuit, sobretot al començament dels primers km, una mica més tècnica ja que es passa per bastants corriols i deixa de banda la pista ample on abans es passava.
Els autèntics corredors muntanyeros ho agraeixen més per la seva duresa, però els que ho "toquem tot", però no som de cap disciplina se'ns fa més durillo, però igualment atractiva.
Al final un temps de 47:09 posició 41 d'uns 350 corredors.
Dedicant la cursa al meu pare i a en Juan Tejedor que ens va deixar el dimecres, un gran amic amb el que vam compartir moltes curses i hores de gym i, sobretot, estones divertides, també un enamorat de la pujada als Àngels. A dalt m'esperaven les dones de casa: la Gemma, La Martina que no fallen mai, i la meva mare que no es volia perdre un dia especial.
Amb dos grans grupistes i "culpables" de la cursa de les curses, Jordi Araus i Jaume Sebrià
Us deixo unes fotos perquè veieu quin divendres i dissabte vaig passar al spa & ressort de Perelada ....
després d'una sauna, a respirar aire i fresca de l'empordà!!
buff!! amb els bancs de pedres calentes
5 comentaris:
moltes felicitats per la pujada espero que t'hagrades el nou recorrgut i un dia d'aquets et portare x corriols que fliparas. llorenç
Esta fet LLorenç, amb esmorzar!!
SALUT
Felicitat Dani, si, la nostra muntanya màgica, i sobretot la del teu pare. Segur que esta orgullos de tu,...
Ens veiem
Tu ho dius, la nostra!!!
SALUT
Molt be Dani..varem patir pero varem arribar...al final es lo important..felicitats...
Ojo con llorens que esta amb la muntanya ara que no caga...
deuuuu
Publica un comentari a l'entrada