Aquesta setmana m'hagués agradat parlar de política. De sobre com Espanya ens veu i ens tatxa d'insolidaris.
Ara em ve al cap el president d'Extremadura el sr. Montoro, el sr. Rajoy, la sra. de Cospedal o l'inqualificable sr. Wert, entre d'altres ....
Avui, com cada any, hem demostrat que som un país que es mobilitza per una causa solidària. A veure si tots aquests que ens critiquen tenen suficients "collons" (com diu l'amic president d'Extremadura) per organitzar una mobilització com només nosaltres sabem fer.
Però malauradament, avui em toca parlar d'un fet molt trist, ja que dimecres el meu pare ens va deixar per culpa d'aquesta maleïda malaltia que avui ens ha mobilitzat a tots.
Cada kilòmetre que he fet ha estat dedicat a ell, juntament amb la Gemma i la Martina que hi han vingut a sumar els seus kilometrets.
Sabem que moltes famílies passen i han passat pel mateix trangol. Esperem que amb l'esforç de tothom es pugui investigar i, arribar algun dia, a curar aquesta malaltia.
Donar des d'aquí les gràcies a en Xevi i en Llorenç pel record que han tingut avui pel meu pare, amb el minut de silenci que hem fet, i a totes les persones que ens van acompanyar dijous i divendres.
T'ESTIMO PAPA!!!
Aquí us deixo unes fotos:
4 comentaris:
Gracies a tu o millor a la tri-famili per estar sempre alla amb nosaltres. I avui en especial per tu. I correr uns cuants km junts.
perdona que no se com va soc en llorenç
Un plaer tenir-vos amb nosaltres un any més. Força, estem amb vosaltres
Molts ànims a tu i a tota la teva familia míster.
Jo en una mica més d'un mes de diferència aquest juny i juliol passat vaig perdre la meva avia i el meu pare.
El pare portava 8 anys paraplègic i sense parla per accident laboral.
Som maratonians, esportistes i tenim un cap i uns collons inacabables.
Podem amb tot.
Publica un comentari a l'entrada